08 febr. Avui coneixem el Rubén Capuz
Volem conèixer l’Arc de Sant Martí a través de les persones.
Rubén Capuz
En Rubén té 48 anys, treballa al món de la indústria automobilística, i la seva formació està adreçada 100% a la seva feina.
No és familiar de cap persona amb discapacitat, simplement és un amic que es troba còmode amb les seves relacions personals amb persones de l’entitat.
Un amic, una gran vinculació.
Actualment és voluntari a l’Arc de Sant Martí. Forma part d’un grup d’amics i voluntaris que sempre estan a punt per participar i organitzar coses per l’entitat. Li encanta venir de vacances amb nosaltres i també participar del lleure, sempre coordinant-lo amb les seves obligacions laborals i personals.
Un dels llocs on sempre veureu al Rubén és a les activitats solidàries i de captació de fons de l’entitat. Sempre està present als bars socials de les festes de Martorell, al Vimart i a qualsevol projecte que se li plantegi on ell pugui aportar.
Ja fa uns 14 anys que es va implicar amb nosaltres, des d’aleshores, des d’un lloc o un altre, té sempre present la seva col·laboració amb l’entitat.
La seva afició al basquet i la seva amistat amb alguns dels nois i noies esportistes de l’Arc, el va portar a engegar el projecte de creació de la secció Special al Club de Basquet Martorell.
En aquests moments és entrenador de l’equip de basquet especial del Club de Basquet Martorell. Equip, que gràcies a la seva dedicació i a la confiança dipositada pel Club, ha obtingut enguany un premi a Martorell pel seu mèrit esportiu.
En Rubén ens comenta que va conèixer l’Arc de Sant Martí a través de la seva amiga, la Rosa. Abans no coneixia de prop a les persones amb discapacitat, i no tenia una relació tan directa. Això feia que tingués una visió més llunyana.
Ara que les ha tractat, les veu properes. Són com les altres persones que té al seu entorn. I la seva col·laboració amb ells, la troba recíproca: ell fa coses per a ells, rebent sempre a canvi molt suport.
El Rubèn ens diu que vol que a les persones amb discapacitat se les tracti amb igualtat. Considera que els seus amics els han de tractar igual que el tracten a ell. S’han d’apropar i compartir estones per a poder conèixer-los i així integrar-los als seus cercles d’amics i coneguts.
A totes les persones que estem coneixent més a fons a les entrevistes de l’Arc, les hem demanat un message de futur. Aquest és el de Rubèn:
En aquest moment que vivim de retallades en quasi tot, a curt termini, jo veig un futur no gaire clar. Crec que en els últims anys s’ha perdut molta feina feta pel que fa a la integració de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Però, com sóc optimista de mena, crec que això és una situació temporal, que amb l’esforç d’ells, el treball dels professionals i familiars i el suport i lluita de la resta de persones que creiem fermament en la seva integració, s’aconseguirà.
Ell, el que pot aportar per a un futur millor és:
“Solidaritat i col·laboració en tot el que pugui”