20 març Avui coneixem la Cristina Dalmau
Volem conèixer l’Arc de Sant Martí a través de les persones.
Cristina Dalmau
La Cristina Dalmau té 34 anys, la seva formació és del món de l’educació: mestra, psicopedagoga i especialitzada en TIC amb un màster. Actualment és la directora de l’Escola Pública José Echegaray, però ja fa anys exerceix de mestra.
La Cristina ens explica que tot i no tenir cap familiar, té una relació molt directa amb els nens i nenes de la seva escola amb necessitat especials, que la seva experiència és de normalització, tant professionalment com personalment.
Per ella, les persones que formen part de l’Arc de Sant Martí sempre han estat incloses als projectes que duu a terme. Tant quan era regidora de Cultura, procurant la màxima participació en les festes martorellenques, com ara, que és regidora de Benestar, atenent a les seves necessitats i vetllant per aconseguir un Martorell més just on totes les persones convisquin en igualtat.
Ens queda clar que la Crisitna coneix el món de la discapacitat professionalment, però també com a persona. Quan li preguntem quin és el seu paper a l’Arc, ens deixa clar que hi serà per tot allò que necessitem d’ella, que ens vol ajudar com a organització, però sobretot a les nostres persones. Quan he preguntat als nois i noies de l’Arc qui és la Cristina, em diuen “la nostra regidora”.
Des que la Cristina ocupa el càrrec de regidora de Benestar Social a l’Ajuntament de Martorell, s’ha preocupat per conèixer què fem i quines són les nostres necessitats. Però ja ens coneixíem fa temps, havíem fet coses conjuntes des de l’escola i és amiga de molts nois i noies de l’Arc; se’ls troba sovint pel poble i li expliquen el seu dia a dia.
El fet de tenir aquesta relació més directa amb les persones que tenen capacitats diferents, li ha fet veure que tenen moltes menys limitacions de les que sembla i que aprofundint en el que són capaços de fer, t’adones que estan molt més integrats a la societat.
Ens diu que veu que queda molt camí per a aconseguir una plena inclusió, però que és possible. Ella fomenta que tot el seu entorn d’amistats sigui proper a les persones i que els tracti amb respecte i naturalitat. La manera d’incloure és acceptant i respectant.
Sempre ens agrada que els entrevistats ens pronostiquin el futur de les persones amb discapacitat, i intentem treure compromisos per a millorar aquest futur. Aquesta és la reflexió de la Cristina Dalmau,
Veig, que encara que sigui molt a poc a poc, cada dia es van fent el seu lloc dins la societat, que fins no fa gaire les excloïa totalment.
Veig un futur esperançador.
Espero, com a regidora de Benestar Social, poder donar a la Fundació Arc de Sant Martí el màxim de suport per tot allò que sigui necessari. Personalment m’agradaria poder aportar el meu granet de sorra en quelcom que pugui sorgir i efectivament pugui fer.