06 març Avui coneixem l’Anna Benegas
Volem conèixer l’Arc de Sant Martí a través de les persones.
Anna Benegas
L’Anna té 22 anys, és integradora social, i està estudiant educació social.
La seva experiència professional ha estat a l’Arc de Sant Martí, com a monitora de lleure i respir, tot i que amb les seves pràctiques formatives ha conegut altres sectors del món educatiu.
La seva relació amb l’Arc de Sant Martí no és només professional. L’Anna és la neboda del Pedro, un dels nois de l’Arc conegut per tots. Quan ens parla del Pedro el defineix com
“molt simpàtic, molt sociable, i amic dels seus amics. Li agrada anar a prendre un refresc al bar, on ajuda als cambrers, ja que ajudar és una de les coses que més li agrada fer. Tots els dissabtes dina a casa meva i ens expliquem com ha anat la setmana”.
Tot i ser molt jove, l’Anna ja té una gran experiència a l’entitat. Fa cinc anys que és amb nosaltres, dedicant sempre el seu millor somriure a les persones a què dóna suport.
Ens explica que a l’Arc ha pogut anar omplint el seu currículum d’experiències, participant a diferents activitats de lleure i suport. Un dels seus objectius és facilitar la vida a les persones amb diversitat funcional i poder ser part del seu acompanyament.
Quan parlem de les persones, l’Anna ens explica que de sempre s’ha relacionat amb els amics del seu tiet. A més, recorda amb molta tendresa la seva experiència a les pràctiques formatives, on va conèixer un nen amb una malaltia degenerativa que li va despertar molta admiració, i del que va assolir bons aprenentatges i valors que posa en pràctica en el seu dia a dia. Destaca d’ell el seu gran optimisme.
Per l’Anna, la visió de les persones amb discapacitat no ha canviat amb el temps, ella porta la relació molt endins. És familiar i no detecta diferencies, més aviat pensa que tots som iguals, amb les característiques pròpies de cadascú.
“No m’agrada haver de jutjar a una persona per tenir més o menys que una altra. Són persones que tenen diferents capacitats i maneres de fer, segons sigui l’entorn més o menys facilitador.
Tenen sentiments, somnis, emocions…com qualsevol altra persona. Si entre tots facilitem la incorporació d’aquestes persones al món social i laboral (entre d’altres) tindrien més possibilitat de progressar”
L’Anna ens explica que la gent del seu entorn pensa que la relació amb persones amb discapacitat t’aporta molt. I això, a ella li agrada. Però, en relació a la societat ens diu:
“Malauradament, la societat encara té estereotips i prejudicis d’aquest col·lectiu. Tanmateix, queda molt per fer, com conscienciar de què són persones amb diferents maneres de fer i viure, però segueixen sent persones, sense discriminacions ni distincions. Així com ensenyar valors i actituds positives, per tal de què la societat ajudi a la persona amb diversitat funcional a sentir-se inclosa al món social.”
Com a repte pel futur ens comenta:
“Hi ha molta feina a fer, en l’àmbit de l’educació, inserció laboral, salut, oci i temps lliure… Destaco la importància que tenen les escoles inclusives avui en dia per aconseguir una educació digna per a tots i amb progressos adequats.
De mica en mica hem anat eliminant barreres arquitectòniques que dificultaven la vida d’una persona amb diversitat funcional. Encara així, hem de seguir treballant i lluitant pels seus drets. Entre tots i totes podem fer feliços a aquestes persones que tant s’ho mereixen.”